Blogia

manelmaigi-blog

El mundo es como un pañuelo donde algun ser superior se deja los mocos.

dias

Era un dia gris. Y la nieve maquillaba las formas. Era un dia frio. Un dia de un invierno que no queria morir. Un dia más. Otro dia más.

Era un dia de luz potente. Y la hierba despertaba. Era un dia suave. Un dia de una primavera demasiado escasa. Un dia más. Otro más.

Era un dia amarillo. Y las formas se cocían en su esencia. Era un dia de bochorno. Un dia de un verano crecido. Un dia más. Otro más.

Era un dia de añoranza. Y las hojas sembraban el suelo. No hacía aún frio.Un dia de un otoño intimista. Un dia más. Otro dia más.

Era un dia. Solo un dia. Y su cuerpo quedó frio, sin ser invierno. Un dia más. Otro dia más. Su último dia.

el chaman

Supongo que no deberia opinar. Total es su lider espiritual, su sumo pontífice, el enlace con su Dios en la tierra. Vamos, el chamán de la tribu. De SU tribu. No me considero catòlico, aunque alguien arrojo agua sobre mi cabeza cuando mi boca aún no podia decir -Yo paso- i me inscribieron como tal en el club de la resurrección. Pero aún así, opino que ese viejo agonizante que suda sangre para decir "No al..." i que tiene que ser su secretario el que culmine la frase "...condón", ese viejo papa jamás tiene que renunciar. La esencia del cristianismo es el sufrimiento. Por el sufrimiento se llega a Diós, por el sufrimiento se llega a la verdad. La vida es sufrimiento. El propio fundador fue cruficicado i muchos de sus seguidores se deleitaron dasgarrándose la piel de la espalda a latigazos para gustar al Señor.Y este papa, sufriendo hasta para respirar, sufriendo hasta para toser, da muestras al rebaño de lo necesario que es el sufrimiento para llegar a contemplar el rostro del Dios que adoran.
Malditas religiones o, mejor dicho, malditos los que malinterpretan las voces de los profetas verdaderos, si es que los hay. Sufrir puede ser inevitable. Pero, francamente, prefiero una vida tranquila, equilibrada, sin excesos pero sin privaciones...y sin nadie que me diga lo que piensa Dios de todas las cosas porque, realmente, nadie sabe en este mundo más de Dios de lo que pueda saber yo. Y Dios nunca me ha dicho nada al respecto.

Cocaïna

Deu ser la cocaïna, que és molt cara i quan més t’en fots més te’n demana el cos. Deu ser això. Sinó, no m’explico aquesta proliferació de programes succedanis de Gran Hermano amb tot un sortit d’ex: ex àrbitres, ex cantants, ex artistes, ex deportistes,... ex persones, en definitiva, sumides des de fa temps en l’oblit i esfonsats en les més baixes misèries humanes. I si no és així, no entenc que s’enbarquin en programes com aquests. La vida deu ser molt dura quan has estat rodejat en un determinat moment de fama i calerons en abundància i l’aixeta es tanca. Els ritmes de vida –molt accelerats- s’han d’alentir i normalitzar i això no s’encaixa amb facilitat. Però amb tota aquesta fornada programes –caspa per a “ex” aquestes mòmies pretèrites poden retornar a la vida, encara que sigui per uns moments i a costa de denigrar-se com a persones. Però la coca és la coca i pels calers tot s’hi val. Així que el circ va augmentant la seva plantilla i el poble continua engantxat a les pantalles televisives tragant-se tota aquesta merdagramació que ens programen. Us heu parat a pensar en els darrers 10 anys la quantitat de gent que ha passat per aquest món? Quants diners s’han gastat les televisions –tant públiques com privades- alimentant aquests paràsits? I el pitjor és que la majoria d’aquests diners van a parar, com he dit, a les ratlles de coca, que, per ser il.legal, no aporta cap contribució a les arques estatals. Per tant, donat la impossibilitat d’acabar amb el fenomen, almenys si que podríem legalitzar la cocaïna. Així, com a mínim, el govern recuperaria en impostos una part dels diners que regalem a tota aquesta fauna.

Manel Maigi

Bienvenido al weblog manelmaigi

Ya tienes weblog. Para empezar a publicar artículos y administrar tu nueva bitácora busca el enlace administrar abajo en esta misma página.
Deberás introducir tu email y contraseña para poder acceder.

En el menú que aparecerá arriba podrás: ver la página inicial (Inicio); escribir y publicar un artículo nuevo; modificar las preferencias de la bitácora, por ejemplo: los colores; Salir del weblog para desconectar de forma segura y ver la portada tal y como la verían tus visitantes.

Puedes eliminar este artículo (entra en modificar > botón eliminar). ¡Que lo disfrutes!