Cocaïna

Deu ser la cocaïna, que és molt cara i quan més t’en fots més te’n demana el cos. Deu ser això. Sinó, no m’explico aquesta proliferació de programes succedanis de Gran Hermano amb tot un sortit d’ex: ex àrbitres, ex cantants, ex artistes, ex deportistes,... ex persones, en definitiva, sumides des de fa temps en l’oblit i esfonsats en les més baixes misèries humanes. I si no és així, no entenc que s’enbarquin en programes com aquests. La vida deu ser molt dura quan has estat rodejat en un determinat moment de fama i calerons en abundància i l’aixeta es tanca. Els ritmes de vida –molt accelerats- s’han d’alentir i normalitzar i això no s’encaixa amb facilitat. Però amb tota aquesta fornada programes –caspa per a “ex” aquestes mòmies pretèrites poden retornar a la vida, encara que sigui per uns moments i a costa de denigrar-se com a persones. Però la coca és la coca i pels calers tot s’hi val. Així que el circ va augmentant la seva plantilla i el poble continua engantxat a les pantalles televisives tragant-se tota aquesta merdagramació que ens programen. Us heu parat a pensar en els darrers 10 anys la quantitat de gent que ha passat per aquest món? Quants diners s’han gastat les televisions –tant públiques com privades- alimentant aquests paràsits? I el pitjor és que la majoria d’aquests diners van a parar, com he dit, a les ratlles de coca, que, per ser il.legal, no aporta cap contribució a les arques estatals. Per tant, donat la impossibilitat d’acabar amb el fenomen, almenys si que podríem legalitzar la cocaïna. Així, com a mínim, el govern recuperaria en impostos una part dels diners que regalem a tota aquesta fauna.

Manel Maigi